Quantcast
Channel: Rosa Baró Vilà. Dietista - Nutricionista a Reus
Viewing all 255 articles
Browse latest View live

ONADA DE CALOR I ALIMENTACIÓ

$
0
0

Una Onada de Calorcomprèn una successió de dies de naturalesa excessivament humida i calorosa i el nostre cos es pot veure afectat.
Que pot passar al meu cos en una onada de calor?
  • Rampes, dolor i espasmes en forçar el múscul en un ambient de temperatura excessiva.
  • Esgotament o suor excessiva davant d’un treball muscular intens fent disminuir el volum sanguini en els òrgans vitals, el que pot desembocar en xoc o insolació.
  • Insolació o cop de calor: el sistema que regula la temperatura corporal produint suor comença a funcionar de manera incorrecta, posant en risc la temperatura cerebral amb risc de mort.

Recomanacions alimentaries per a la prevenció d’un cop de calor:
  • Distribuir el menjar adequadamentdurant tot el dia. En dies de calor és més important consumir tots els nutrients que necessitem, no només amb aliments sòlids, sinó també amb una important quantitat de líquids, pots demanar consell al Dietista-Nutricionista.
  • Realitzar diversos àpats lleugers de porcions petites durant el dia per evitar sobrecarregar el sistema digestiu.
  • Evitar els aliments molt calents i els d'alt contingut en greix i sodi, com els fregits, que tenen un procés de digestió lent. És preferible l'alimentació a base d'amanides, verdures i fruita, ja que ajuden a recuperar els minerals perduts per la suor.
  • Consumir fruites i verdures de temporada, a més de ser econòmiques aporten vitamines, minerals, fibra i aigua.
  • Augmentar el consum d’aiguafresca i repartir-la de manera regular, encara que no sentim set. La hidratació pot completar-se amb altres begudes (sucs, refrescs o granissats) de manera ocasional, sempre que es prenguin amb moderació i no per substituir l'aigua.
  • Evitar el consum de begudes alcohòliques i limitar les begudes amb cafeïna o les de gran quantitat de sucre o les infusions calentes.

Cuida’t de la calor no sigui que et passi com aquests personatges...

OMPLE LA CARMANYOLA ESCOLAR DE 20 MENÚS SALUDABLES

$
0
0
Els Dinars de Carmanyola són una bona opció per adolescents i adults en els àpats de fora de casa. No és un invent nou però cada dia esta més de moda. Si tens l'equipament adequant i l'espai només cal seguir les següents recomanacions per aconseguir una carmanyola saludable.

EL MENÚ

  • És important planificar el menú en base a les recomanacions d’una alimentació saludable, equilibrada, variada i suficient i posa-les en pràctica amb petites adaptacions o demanar consell al Dietista-Nutricionista.
  • El menú equilibrat en quantitat i varietat ha de presentar de 4 a 6 grups d’aliments (verdures, farinacis, proteics, oli d’oliva, fruita i/o làctics) i també cal utilitzar diferents tècniques de cocció per aportar varietat a la setmana.
CONSELLS CULINARIS 


  • A la carmanyola preparar plats únics complets que incloguin la mateixa varietat de grups d’aliments i adaptats a l’època de l’any facilita molt la vida del tupperista.
  • Condimentar les amanides just abans de consumir.
  • La pasta “al dente” evitarà que quedi passada al reescalfar-la.
  • Si el plat inclou ou aquest ha d'estar ben cuit.
  • Salar la carn després de posar-la al microones perquè no es ressequi.
  • Afegir suc de llimona al peix o la carn abans d’escalfar-los els farà més sucosos.
  • La carn sucosa o amb salsa és una bona opció per evitar que es ressequi o també podem utilitzar carns texturitzades com les hamburgueses o les mandonguilles per omplir els nostres tuppers.
RECOMANACIONS HIGIÈNIQUES 

  • Assegurar un bon estat de conservació fins a l’hora del seu consum.
  • Refrigerar el plat cuinat tapat hermèticament fins al moment de consum.
  • El transport serà en un envàs o bossa isotèrmica i s’escalfarà a més de 70ºC.
  • Menjar en un espai adequat evitant les taules de treball o pupitres per controlar contaminacions, si no tenim un lloc on poder menjar utilitzarem tovalloletes desinfectants i posarem la carmanyola sobre aquestes.
ELS ESTRIS 

  • Reutilitzar pots de vidre de 250g (si som prou responsables de no trencar-lo) per a les racions de sopes o gaspatxo o crema de verdures.
  • Si no disposem de microones per escalfar el menjar és millor optar per plats i/o entrepans freds.
MENÚS MENSUALS
Si vols garantir la varietat d'aliments i el compliment de les freqüències setmanals deixat aconsellar pel professional Dietista-Nutricionista que adaptarà els menús a les teves necessitats individuals.

A continuació la Marga Pradasdel bloc l'hora del tupperens ajuda a planificar un menú mensual de tupper amb les seves receptes d'exemple general, passa pel seu bloc i en trobaràs moltes més:

DILLUNS DIMARTS DIMECRES DIJOUS DIVENDRES
1a SETMANA Pastís de patata i carn de pollastre amb ceba i pebrot Llenties estofades amb verdures Truita de patates, ceba i carbassó Canelons d'espinacs i carn de vedella Amanida d'arròs amb tonyina, blat de moro, olives i tomàquets cherries
FRUITA, PA I AIGUA FRUITA, PA I AIGUA FRUITA, PA I AIGUA FRUITA, PA I AIGUA FRUITA, PA I AIGUA
2a SETMANA Espaguetis al pesto amb espàrrecs verds i gambes Mongeta verda i patata amb carn de cavall arrebossada Amanida de cigrons Tortellinis de bolets amb salsa de roquefort Arròs de conill i carxofes
FRUITA, PA I AIGUA FRUITA, PA I AIGUA FRUITA, PA I AIGUA FRUITA, PA I AIGUA FRUITA, PA I AIGUA
3a SETMANA Amanida freda de llenties, cranc, ceba i tomàquet Macarrons amb salsa bolonyesa (amb tomàquet, carn de vedella picada, pastanaga i ceba) Arròs tres delícies (pèsols, truita i permil dolç) Salmó a la planxa amb puré de patates i carbassó Bledes amb patates i fesols saltejats amb salsitxes
FRUITA, PA I AIGUA FRUITA, PA I AIGUA FRUITA, PA I AIGUA FRUITA, PA I AIGUA FRUITA, PA I AIGUA
4a SETMANA Coca d'espinacs i verdures amb ensaladilla russa i ou dur Lasanya de verdures + mongetes blanques refregides amb all Saltat d'arròs, pollastre, bolets i alls tendresMandonguilles amb sípia, patates i pastanagues babyCintes d'espinacs amb salsa de puerros i pernil
FRUITA, PA I AIGUA FRUITA, PA I AIGUA FRUITA, PA I AIGUA FRUITA, PA I AIGUA FRUITA, PA I AIGUA

GUIA ESCOLAR
Si us interessa l'alimentació saludable us adjunto l'enllaç de la guia de la Generalitat de Catalunya on vaig col·laborar com a correctora amb el Grup de Treball per a l'Alimentació en la Gestació i la Infància de l'ACDN


Guia l'Alimentació Saludable a l'Etapa Escolar Editada per l’Agència de Salut Pública de Catalunya 2012
BONA CARMANYOLA!!!

Descobreix Reus, camina i fes salut!

$
0
0
Del 22 al 30 de setembre se celebra a Catalunya la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura. Sota el lema “Mou-te en la direcció correcta”.
Reus en motiu d’aquesta iniciativa organitza, juntament amb Tretzesports:
Amb l’objectiu principal de potenciar un retrobament de la ciutadania amb la ciutat, la seva gent i el seu patrimoni cultural, en un entorn saludable i relaxat.
Inscriu-te a l’activitat que es durà a terme el diumenge 30 de setembre del 2012 a partir de les 9:30h, des del Mercat Central.

Mentre fas salut, redescobriràs la ciutat de Reus i et fixaràs amb detalls que potser mai t'has parat a mirar. Només cal que escullis entre l'itinerari de 4km i elde 9,5km i t’inscriguis aquí.

Recorda fer un esmorzar complet i saludable a casa i porta una ampolla d’aigua. Durant el recorregut l’organització repartirà una peça de fruita i podràs reomplir l’ampolla d’aigua a les fonts municipals.

Si t’ha agradat l’experiència aquí tens un mapa de rutes saludables a Reus amb recomanacions per passejar amb la seguretat d'estar realitzant activitat física que millorarà la salut, anima’t i inverteix en salut!
Hipòcrates deia: "el que s'utilitza es desenvolupa, el que no s'utilitza s'atrofia"
Sedentarisme:
El sedentarisme és la manca d'activitat física regular (menys de 30 minuts diaris d'exercici regular i menys de 3 dies a la setmana). La conducta sedentària és pròpia de la manera de viure, consumir i treballar en les societats avançades.

Saps si ets una persona sedentària?
Es considera que una persona és sedentària quan la seva despesa setmanal en activitat física no supera les 2000 calories i també ho és la persona que només fa una activitat setmanal de manera no repetitiva per la qual cosa s'ha vist que les estructures i funcions de l'organisme necessiten exercitar-se i estimular-se com a mínim cada dos dies. La manca d'exercici o sedentarisme disminueix la capacitat d'adaptació a qualsevol activitat física, fent que s'iniciï un cercle viciós.

Motius per dir no al sedentarisme:
Està comprovat que els estils de vida sedentaris constitueixen una de les 10 causes fonamentals de mortalitat, morbiditat i discapacitat; constituint el segon factor de risc més important d'una mala salut, després del tabaquisme. El sedentarisme duplica el risc de malaltia cardiovascular, de diabetis tipus II i d'obesitat, així mateix, augmenta la possibilitat de patir hipertensió arterial, osteoporosi, càncer de mama i còlon, entre d'altres.

Taller en Família: Carmanyola Saludable

$
0
0

El proper dia 6 d'octubre organitzo juntament amb el Centre DAU l'activitat en família: 
La Carmanyola Saludable

Places molt limitades per rigorós ordre de matrícula!

Per a més informació i inscripcions contacteu amb el Centre DAU o bé a info@centredau.com

Premis Blocs Catalunya 2012

$
0
0
En aquesta entrada no trobaràs consells alimentaris ni saludables però si agraïments i felicitat, la felicitat de dir-te que aquest bloc és finalista dels V Premis Blocs Catalunya que es lliuraran divendres 5 d’octubre a Reus. Els premis van néixer l’any 2008 des de Stic.cat (Societat de Tecnologia i Coneixement), una associació amb la vocació de generar interactivitat i innovació en la cultura i la llengua catalana, a través de les tecnologies de la informació i la comunicació.
Aquest esdeveniment m’ha servit per conèixer les grans persones que hi ha darrera d’alguns blocs perquè en són molts i molt variats fent que el nivell dels premis sigui molt alt i es faci molt difícil destacar-ne algun en concret per això m’agradaria escombrar cap a casa i recomanar-te que visitis els blocs fets des de Reus, que són els següents:
Segurament me'n deixo algun, per això si en voleu més, trobareu tots els finalistes aquí!
Ara és el jurat qui ha de decidir i no voldria ser a la seva pell.
Des d’aquí donar les gràcies a les persones que m’han felicitat, anima’t i encoratjat a continuar escrivint més consells saludables i útils per tots vosaltres

DIETISTA "guió" NUTRICIONISTA

$
0
0
Aquesta entrada pretén acostar-nos la figura del Dietista-Nutricionista.
Els temes dieta, saludable o nutrició omplen pàgines i pàgines a la xarxa i de vegades s’utilitzen de manera incorrecta, doncs posem-nos en situació...sabem qui hi ha darrera les paraules dietista i/o nutricionista?
"Qui és més dolent ... Darth Vader, El Joker, Frankenstein, el sucre, els greixos els o hidrats de carboni?"
Un dietista-nutricionista, segons la Conferència de Consens del Perfil Professional del Diplomat en Nutrició Humana i Dietètica: és un professional de la salut, amb titulació universitària, reconegut com un expert en alimentació, nutrició i dietètica, amb capacitat per a intervenir en l'alimentació d'una persona o grup de persones en situacions de salut i/o de malaltia, d'acord amb els principis de prevenció i salut pública.
Aquest professional sanitari actua en àmbits com el consell dietètic, la investigació i la docència, la salut pública des dels organismes governamentals, les empreses del sector de l'alimentació i la restauració col·lectiva i social.

Funcions del dietista-nutricionista (D-N):
  • D-N Clínic: actua en l'alimentació de la persona o grup de persones sanes o malaltes, tenint en compte les necessitats fisiològiques o patològiques, preferències personals, socioeconòmiques, religioses i culturals.
  • D-N Comunitari o de salut pública: actua en prevenció i promoció de la salut sobre la població en general, des d'entitats diverses, desenvolupant i participant en programes de polítiques alimentàries, de prevenció i salut en general, i d'educació alimentària, dins del marc de la salut pública i la nutrició comunitària.
  • D-N Restauració Col·lectiva: participa en la gestió i en l'organització, i vetlla per la qualitat i la salubritat dels aliments durant tot el procés de producció. Forma al personal del servei d'alimentació en matèria de seguretat alimentària, planifica menús i valora l'equilibri nutricional de l'oferta alimentària.
  • D-N Indústria: assessora en l’elaboració i/o la innovació de nous productes i en el màrqueting social relacionat amb l'alimentació i/o els aliments.
  • D-N Docent: actua com formador en centres públics i privats en els quals s'imparteixen coneixements sobre alimentació, nutrició i salut. Realitza xerrades divulgatives i col·laboracions en mitjans de comunicació per ajudar a la formació de la població.
  • D-N Investigador: capacitat per integrar-se en un equip multidisciplinari d'investigació i desenvolupament. Potencia la investigació en l'àrea de l'alimentació, la nutrició i la salut.
És a dir que els Dietistes-Nutricionistes participen on una adequada alimentació pot ajudar a millorar la qualitat de vida, ensenyen, investiguen, valoren, guien i aconsellen, i duen implícita en el seu exercici l'educació alimentària i nutricional en qualsevol dels camps on és possible exercir-la.
Definir aquestes funcions que pot exercir un dietista-nutricionista és imprescindible per ajudar a diferenciar-nos d’altres grans professionals que si les realitzessin poden incórrer en un fet d'intrusisme laboral.

Ara ja saps una mica més com es desenvolupa el treball d'un dietista-nutricionista i tens la informació suficient per escollir, de manera lliure, al professional que millor pugui ajudar-te a aconseguir els teus objectius i, si sospites de falta de professionalitat posa’t en contacte amb l’AssociacióCatalana de Dietistes-Nutricionistes.

Llegeix-ne més a:

I a continuació pots veure el següent vídeo que defineix un D-N:

PRIMERA VISITA AL DIETISTA - NUTRICIONISTA

$
0
0
Actualment la meva feina principal és la de Dietista-Nutricionista Clínic i actuo en l'alimentació de les persones de manera individualitzada tenint en compte les seves necessitats, preferències i situacions, ja que com saps no hi ha dues persones iguals, tot i tenir un germà bessó.
Per a dissenyar una pauta dietètic-nutricional personalitzada cal molta informació que els Dietistes-Nutricionistes us demanem per poder atendre a cada pacient de manera professional.
Vols saber quina informació us haurien de demanar en el cas de voler iniciar un pla d’alimentació personalitzat?
  • DADES PERSONALS I DE CONTACTE
  • HÀBITS:
    • Saludables: Activitat física,...
    • Tòxics: Tabac, Alcohol,...
    • Dietètics:
      • Durant els dies feiners (horaris i torns)
      • Durant els dies festius
      • Responsable de la llista de comprar, de la compra i de la cuina
      • Número d’àpats al dia
      • Lloc dels àpats
      • Horari dels àpats
      • Àpats entre hores
      • Grignotatge (picar) i tipus
      • Gustos, aliments preferits i aversions
      • La sensació de gana
      • Moments de gana
      • I d’altres...
  • FREQÜÈNCIA DE CONSUM DELS ALIMENTS
  • RECORDATORI O REGISTRE DIETÈTIC DIARI
  • ANAMNESI O HISTÒRIA CLÍNICA:
    • Malalties i/o afeccions del naixement fins a l’actualitat i no ens oblidem de les al·lèrgies i/o intoleràncies alimentaries
    • Medicació actual i/o suplements
    • Antecedents familiars (poden ajudar a prevenir malalties)
    • Dades bioquímiques/analítica (una simple punxada ens pot ajudar en molt casos, no et faci mandra fer-ho una vegada a l’any)
    • Mesura de la tensió arterial
    • etc...
  • DADES ANTROPOMÈTRIQUES
    • Mesura del pes, l’alçada, l’IMC, perímetres, bioimpedància...
Totes aquestes dades ens ajuden a ajudar a cada persona de manera individual i a elaborar una pauta basada en la ingesta d’aliments sense utilitzar pastilles, barretes o batuts substitutius,... i asseguren que la persona obtingui una pauta adaptada, pràctica i útil.


Els Dietistes-Nutricionistes defensem l'educació nutricional basada en ensenyar a menjar tot tipus d’aliments en la seva justa mesura i moment.

DIETA, QUILOS I SUOR, EN EL CÀNCER DE MAMA

$
0
0

Les Jornades dedicades a l’oncologia i el tractament del càncer de mama que organitza lAssociació Oncològica Dr. Amadeu Pelegrí sempre tenen un gran èxit de participants. En el cas de la III edició les jornades es van dur a terme els dies 16 i 17 d’octubre del 2012 al Teatre Auditori de Salou.
Dimarts 16 d’octubre a les 18 hores es van iniciar amb la presentació de les jornades a càrrec de Murielle Reig, presidenta de l’Associació que va presentar el Dr. Joan M. Adserà, director general de la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla, i també al Sr. Pere Granados, alcalde de Salou, però la primera jornada estava centrada amb la intervenció de la Dra. Laura Esteller, oncòloga i especialista en tumors urològics i toràcics de la Xarxa de Santa Tecla. Per desgràcia no vaig poder assistir a aquesta conferència.
Si que vaig poder acostar-me a Salou l’endemà, el dia 17 d’octubre. Es van iniciar les jornades amb el president del COMT, Fernando Vizcarro i seguidament vaig poder escoltar atentament el Dr. Álvaro Rodríguez Lescure oncòleg i investigador de l’Hospital General Universitari d'Elx. El títol de la seva conferència era:
Reptes en supervivència. Dieta, quilos, suor i una mica de sexe, 
un altre front en el càncer de mama
El que podem destacar d’aquest tema són notícies positives ja que any rere any augmenta el nombre de supervivents, parlem de xifres del 88% de supervivència global però no ens hem de quedar aturats cal continuar intervenint i insistint en els següents factors:
  • L’activitat física
  • La Dieta
  • La pèrdua ponderal (=pes)
  • El control de la massa òssia (disminueix degut a la menopausa)
  • La Fisioteràpia
  • La prevenció i El risc de malalties cardiovasculars (pot augmentar la tensió arterial i empitjorar el perfil lipídic augmentant el colesterol i els triglicèrids)
  • Els símptomes de la menopausa
  • I els Psicològics i afectius

De tots els anterior, els que tenim a la nostra mà per poder-los canviar a curt termini són:
  • El pes i l’Índex de Massa Corporal (IMC)
  • L’Exercici físic
  • L’Alimentació

I el Dr. Álvaro Rodríguez ens dona algunes recomanacions per obtenir millores i canvis significatius en els índex de risc de recurrència de càncer de mama i de supervivència:
  • Augmentar l’exercici físic: caminant 45 minuts durant 6 dies a la setmana
  • Evitar les megadosis de vitamines i suplements: com de vitamina C i de Seleni
  • Seguir la Dieta Mediterrània: amb 5 racions de verdura i fruita, + 20g de fibra/dia i < 30% greix/dia (potenciant l’oli d’oliva verge extra)
  • Realitzar controls de pes i IMC periòdics

Com veiem són molt importants la promoció dels hàbits saludables en aquesta com en moltes d’altres patologies, podeu llegir més recomanacions sobre el càncer de mama aquí

Us animo també a col·laborar amb l’Associació Oncològica Amadeu Pelegríparticipar en el sens fi d'activitats que organitzen durant l'any i no us perdeu el dia 10 de novembre la II Gala Benèficaal Teatre Auditori de Salou. 
Tots els diners recaptats per aquesta associació es destinen a la investigació oncològica mitjançant donació directe a grups d’investigació. 
Animeu-vos a participar!

LA FRUITA PROHIBIDA

$
0
0
Pulsa aquí para leerlo en Castellano
Durant el mes d’octubre torna el Carnaval de la Nutrició si vols saber-ne més clica aquí. “Esta entrada participa en la 2ª Edición del Carnaval de Nutrición”
Posem-nos en situació ... el mite com a definició, en tenim tres, un mite (del grec conte) és:
  1. Relat fabulós tradicional sobre els déus, els herois, els orígens d’un poble,..., que expressa, d’una manera simbòlica, un concepte religiós, filosòfic o social.
  2. Relat poètic i fabulós que serveix per a explicar una doctrina, una creença.
  3. Persona, fet, cosa que ha estat magnificat i s’ha convertit en model o prototip.
    Els mites formen part del sistema de creences d'una cultura o d'una comunitat, la qual, amb el temps, els considera històries veritables i la creixent preocupació per la salut i el culte al cos fa que en ocasions ens guiem per consells que estan plens d'absolutes falsedats.

    Per aquest motiu i molts d'altres m’uneixo al Carnaval de la Nutricióque en aquesta segona edició vol desmitificar alguns mites alimentaris com els següents:
    • No mengis fruita de postra que engreixa
    FALS. Científicament no s’ha demostrat aquest fet ja que una fruita ens aporta el mateix nombre de calories sigui l’hora del dia que sigui.
    És cert que si ens mengem aquesta mateixa fruita abans de l’àpat gràcies al seu contingut en fibra i aigua sentirem un efecte saciant, per tant omplirem l’estómac i tendirem a menjar menys quantitat o ració dels següents aliments fent disminuir el nombre total de calories d’aquell àpat, però mai hem d’afirmar que la fruita com a postres engreixa.
    • Si no et vols engreixa menjat la fruita lluny dels àpats
    FALS. Com s’ha comentat en l’anterior mite una fruita té les mateixa calories abans, durant o després dels àpats, i a més si ens mengem la fruita en substitució al postra dolç que faríem després de l’àpat aportarem menys energia en conjunt.
    És cert que menjar fruita com a postres és una qüestió cultural i ens ajuda a evitar la ingesta d'aliments superflus com per exemple els postres dolços.
    • Si menges fruites àcides t’aprimaràs
    FALS. Un aliment per si sol no engreixa i tampoc aprima. Sempre és qüestió de l’equilibri entre tot allò que ingerim i tot allò que gastem.
    És cert que hi ha aliments més rics en energia que d’altres, i el cas del grup de les fruites no és una excepció, hi ha fruites amb major densitat calòrica que d’altres però aquesta característica no és relaciona directament en que tinguin un gust dolç o àcid per tant mai podrem afirmar que les fruites àcides aprimin o cremin greix.
    • Si ets diabètic no mengis síndria ni meló
    FALS. La diabetis és un conjunt de trastorns metabòlics crònics i es caracteritza per un augment dels nivells de glucosa (sucre) a la sang, la causen diversos trastorns, sent el principal la baixa producció d’insulina o el seu inadequat ús al cos que repercutirà sobretot en el metabolisme dels hidrats de carboni i per tant caldrà tenir un major control de l’alimentació diària. Les persones diabètiques controlaran les quantitats, els tipus d'aliments i el moment del dia de consum sobretot dels aliments que aporten hidrats de carboni (com per exemple la fruita), ja que un excés pot comportar una pujada important de la glucèmia (nivell de glucosa en sang) i tenir efectes negatius.
    És cert que les fruites contenen sucre (gran part en forma de fructosa) que té un efecte menys directe sobre la glucèmia i aquest motiu, si parlem en general de la fruita, fa que sigui més important la quantitat que es consumeix i el moment en què s'ingereixen que la pròpia varietat per tant mai podrem afirmar que la síndria o el meló o les figues o el plàtan o el raïm no les pugui consumir una persona diabètica.
    • Si et menges la fruita sense pell no et nodrirà
    FALS. A la pell de la fruita trobem una part de la fibra i d'altres substàncies en major proporció que a la polpa, però en el seu interior encara conté importantíssimes quantitats i varietats de nutrients.
    És cert que la pell de la fruita ens aporta nutrients però amb pell o sense pell és més important el consum diari, la quantitat i la varietat per tant mai podrem afirmar que la fruita consumida sense pell no és nutritiva.

    Tots aquests mites i molts d’altres que coneixeràs amb l’ajuda dels blocs participants en aquest Carnaval que pots trobar aquí poden afectar la nostra alimentació diària, empenyent-nos a prendre decisions equivocades que no beneficiaran la nostra salut. Per això, espero que col·laboris a enderrocar falses afirmacions i ampliïs la teva informació respecte als aliments per després adoptar la millor elecció. Aquest bloc i la seva autora ho intenten en cada entrada nova.



    Si la tradició popular il·lustra Adam i Eva expulsats del Paradís per menjar-se una fruita doncs caurem en la temptació cada dia i consumirem la fruita prohibida, fins i tot si patim diabetis, optant per la varietat i ho farem de manera repartida abans, durant, després, de postres, entre hores... però en quantitat adequada a les teves necessitats.

    EL CODONY

    $
    0
    0
    Tornen els Aliments de Temporada gràcies a la col·laboració amb el bloc http://cuinescuina.blogspot.com/  de la Marga Pradas, aquesta vegada ens hem posat d'acord en parlar del codony, trobaràs més informació en aquest enllaç!
    CARACTERÍSTIQUES:
    • El codony és el fruit del codonyer, arbre de la família de les Rosàcies (per molt que ens estranyi és com la pera i la poma).
    • L'època de recol·lecció dels primers codonys comença a finals del mes de setembre i perdura en general fins al mes de febrer.
    • Amb una forma piriforme i amb la superfície molt llisa i brillant, quan arriba a la maduresa és de color groc intens.
    • La seva carn és de textura consistent i aspra i el seu color groc molt pàl·lid.És una fruita poc sucosa i el seu sabor és molt àcid.
    CONSUM:

    • Degut al sabor, no es consumeix al natural. Cal processar-lo i el podem consumir en forma de gelees o melmelades. 
    • El consum més popular d'aquesta fruita és quan es cuina i es prepara en forma de bloc de pasta de color vermellós, el "codonyat" o "carn de codony" que podem menjar sol o acompanyat amb formatge.
    • Un altre opció és en forma de licor provinent de la destil·lació i com a preparació en plats salats en forma d'all-i-oli de codony.
    • En aquestes èpoques de Tots Sants també el trobem formant part dels panellets.
    PROPIETATS DIETÈTIQUES I NUTRICIONALS:

    • El codony és una fruita amb un escàs contingut de sucres, l'inconvenient és que el consumim en forma de codonyat, que porta addicionat molt sucre, de manera que el valor calòric d'aquest producte es dispara i molt.
    • Del seu contingut nutritiu no podem destacar vitamines i minerals, excepte el potassi i quantitats discretes de vitamina C, però recorda que al consumir-lo cuinat, la vitamina es perd.
    • Les propietats saludables del codony es deuen a la seva abundància en fibra (pectina i mucílags) i tanins, substàncies que li confereixen la seva propietat astringent per excel·lència.
    • El potassi és un mineral necessari per a la transmissió i generació d'impulsos nerviosos i per a l'activitat muscular normal, intervé en l'equilibri de l'aigua dins i fora de les cèl·lules.
    • El seu consum esta molt popularitzat i és molt útil en les pautes astringents com per exemple en situacions de patologies acompanyades de períodes de diarrees.
    • És un excel·lent complement per a l’alimentació dels esportistes i persones amb falta de gana. Al contrari les persones que han de controlar el consum de sucres com els casos de diabetis i hipertrigliceridèmia cal que evitin el consum de codonyat.
    Composició 100g de codony
    Energia
    25kcal
    Hidrats de Carboni
    6,3g
    Fibra
    6,4g
    Calci
    14mg
    Potassi
    200mg
    Magnesi
    6mg
    Vitamina C
    13mg

    Composició 100g de codonyat
    Energia
    215kcal
    Hidrats de Carboni
    57g
    Fibra
    3,2g
    Calci
    7mg
    Potassi
    0mg
    Vitamina C
    0mg

    NOVA VERSIÓ PIRÀMIDE ALIMENTACIÓ SALUDABLE

    $
    0
    0
    L'Agència de Salut Pública de Catalunya ha editat una nova versió de la famosa piràmide de l'alimentació saludable que s’emmiralla amb la nova piràmide de la Dieta Mediterrània de la Fundació Dieta Mediterrània, però amb algunes diferències per insistir en la importància de la freqüència de consum de fruita i d'hortalisses, de llegums i la d'un estil de vida saludable. Més informació aquí!
    Les principals diferències que incorpora la versió actualitzada de la piràmide de l’alimentació saludable són:
    • La priorització de fruites i verdures, llegums i altres aliments rics en fibra a la base de la piràmide
    • L’èmfasi en les varietats de cereals integrals
    • La preferència pelslàctics baixos en greix
    • La recomanació de dur a terme un estil de vida actiu, en el dia a dia i també en les activitats de lleure
    • La recomanació d’incloure preferentment aliments frescos, locals i de temporada, així com promoure el menjar a taula i amb moderació
    Després d'observar atentament aquesta nova versió de la piràmide potser us pot sorprendre que apareixen les llegums en dos graons diferents (en el de consum diari i en el de consum setmanal), alguns dels motius són els següents:
    • Les llegums ens aporten hidrats de carboni complexes i proteïnes d'origen vegetal
    • En una freqüència de consum diària, poden utilitzar-se com a ingredient de primers plats o de guarnicions on abundin les verdures i hortalisses
    • En el consum amb freqüència setmanal (2-3 racions setmana) s’utilitzarien com a font de proteïnes, on les llegums són l'ingredient principal i cal complementant-lo amb cereals o derivats de cereals per poder obtenir, per combinació, unes proteïnes d'elevat valor biològic equivalents a les d'aliments d'origen animal
    Podeu consultar més informació sobre piràmides alimentàries en una entrada anterior d'aquest bloc només cal clicar aquí

    LA TAPA A REUS: LA GANXET PINTXO

    $
    0
    0
    La Cambra de Comerç de Reus no para! i torna ha organitzar la GANXET PINTXO, la ruta de tapes dels nostre món de Reus. On participen els establiments de restauració amb les seves millors creacions gastronòmiques.

    Història de la Tapa:
    S'assegura que fou el Rei Alfons X "El Savi" qui va disposar que en les fondes no se servís vi si no era acompanyat d'alguna cosa de menjar, per minvar els efectes secundaris del vi.
    En els inicis es comenta que la Tapa es dipositava sobre la boca de la gerra o got servit, de manera que "tapava" el recipient; d'aquí l'origen de la paraula, i servia per acompanyar la beguda i evitar que algun "visitant volador" caigués a la beguda.

    En anteriors entrades en aquest bloc he parlat d'aquest esdeveniment  i voldria recuperar les següents RECOMANACIONS, si no volem engreixar-nos quan anem a fer unes "Tapes":
    • Escollir la versió “normal o petita” de les diferents preparacions 
    • Evitar les tapes fregides, arrebossades i/o amb salses 
    • Escollir les més lleugeres, preferentment amb vegetals o les de peix i/o marisc sense arrebossat, a la planxa o en esqueixada 
    • Anar amb compte amb la quantitat i, sobretot, amb la beguda amb la que s'acompanya. 
    Un àpat desequilibrat pot no fer malbé l'alimentació diària si la resta de les preses compensen les mancances o excessos que aquest hagi pogut provocar i s'acompanyar la menja amb la Ruta a peu el més llarga possible!

    Qualsevol dubte sempre pots demanar ajuda al professional Dietista – Nutricionista.

    MENOPAUSA

    $
    0
    0
    La menopausa és el procés fisiològic de la dona després de l'última menstruació (entre els 45-55 anys) i en el qual tenen lloc canvis físics i emocionals que poden repercutir en la salut.
    Canvis i alteracions en la menopausa:
    • El pes: augment de pes i redistribució del greix corporal en l'àrea abdominal.
    • Alteracions neurovegetatives: sufocacions, suors...
    • Complicacions genitourinàries: sequedat, picors, cistitis...
    • Pèrdua de teixit ossi: dolors articulars, osteoporosi...
    • Pell i cabell: pèrdua de cabell, augment arrugues i aparició de taques.
    • Desordres psíquics: malestar anímic, irritabilitat, ansietat i insomni.
    • Alteració de lípids en sangque augmenta el  risc de patir malalties cardiovasculars.

    Recomanacions generals
    • Abandona el tabac
    • Modera el consum d'alcohol
    • Mou-te! (30-60 minuts al dia)

    Recomanacions dietètiques i nutricionals
    • Controlar el pes i el greix corporal, pots demanar consell al professional Dietista-Nutricionista
    • Beure aigua per mantenir-nos hidratats
    • Augmentar la fibra de fruites, hortalisses, cereals integrals i llegums
    • Evitar els greixos saturats i trans
    • Canviar-los per greixos insaturats com l’oli d'oliva.
    • Potenciar la proteïna vegetal (llegums com la soja, els cereals, fruits secs)
    • Augmentar el calci
    • Assegurar la vitamina D
    • Controlar el sucre i la sal

    La prevenció és molt important en la menopausa, cal iniciar el més aviat possible una alimentació adequada a la situació i evitar el sedentarisme. Si consolidem uns hàbits saludables ajudarem a prevenir i alleugerir alguns dels problemes freqüents en les últimes etapes de la vida.

    EL MALBARATAMENT D'ALIMENTS

    $
    0
    0

    El menjar es malgasta abans, durant o després de la preparació d'aliments a les llars i es rebutja durant la producció, fabricació, distribució, venda al detall i l’hostaleria.
    Algunes dades per entrar en matèria:

    Malbaratament: 262.471

    • A Catalunya es consumeixen 3,74 milions de tones d'aliments sòlids, se n'ingereixen 2,56 milions i se'n descarten 1,18 milions
    • D’aquests 1,18 milions de tones, unes 920.577 tones no es poden evitar (les peles i pells d'hortalisses  verdures i fruites, el marro de fer el cafè, els pinyols, els ossos, les espines...)
    • La resta, les 262.471 tones, són el malbaratament alimentari
    • A Reus: Al Juliol del 2012 es va posar en marxa un Programa de Recuperació d’Aliments Frescos amb més de 6.000 beneficiaris. El programa el gestiona l’Àrea de Benestar Social de l’Ajuntament de Reus i es fa amb la implicació de supermercats, d’entitats socials i ciutadanes i de diverses administracions publiques (Ajuntament de Reus, Associació Taller Baix Camp, Fundació Banc dels Aliments).
    Que puc fer jo? 
    Consells per llençar menys residus alimentaris, estalviar i protegir el medi ambient:
    1. Planificar la compra:Elaboreu un menú setmanal, d'aquesta manera comprarem exactament la quantitat que necessitem. Podeu demanar ajuda als professionals Dietistes-Nutricionistes.
    2. Comprovar la data de caducitat: Tenir en compte la informació de les etiquetes: "data de caducitat" o "consumir preferentment abans de".
    3. Tenir en compte el pressupost: Llençar menjar equival a llençar diners.
    4. Mantenir la nevera en ordre: Per garantir la frescor i longevitat dels aliments.
    5. Emmagatzemar els aliments adequadament.
    6. Rotar els aliments: Evitem el risc d'emmagatzemar productes antics.
    7. Servir la ració justa: servir quantitats petites de menjar al plat.
    8. Aprofitar les restes.
    9. Congelar.
    10. Convertir els residus en adob per al jardí.

    Més informació:

    Bones Festes i Saludable 2013


    PROPÒSITS ANY NOU

    $
    0
    0

    Ja has escrit els teus bons propòsits per aquest any nou que tot just comença? 
    Propòsits per aconseguir un any millor, més saludable, més... en general són desitjos i propòsits molt típics i populars, a continuació en trobaràs alguns que et faran sentir molt millor.



    1. Començar a fer Dieta per aprimar-me i perdre pes: és el desig més anomenat i si realment vols millorar el teu pes i mantenir-lo indefinidament, has de canviar els costums, i canviar-los per sempre. No és fàcil, però és el que funciona, els Dietistes-Nutricionistes t'aconsellarem i sobretot recorda evitar les dietes miracle.
    2. Fer Exercici i esport: és un compromís que abandonem quan l'agenda es complica, però l'activitat física porta una infinitat de beneficis a la nostra vida, com per exemple redueix el risc de malalties cardiovasculars i de diabetis, genera endorfines que milloren l'estat d'ànim i ajuda a cremar calories. La part més difícil de l'activitat física és començar a fer-la, per això en lloc de dir "estic cansat/da", pensa: "Em sentiré amb més energia quan acabi". I et preguntaràs quin és el millor exercici per mi? doncs el millor exercici és el que tu fas i el millor moment per exercitar-te és sempre que puguis!
    3. Deixar de fumar:és el tercer propòsit més popular, no el deixis per més endavant, posa-hi remei el més aviat possible i el teu cos t'ho agrairà.
    4. Menjar més saludablement: és un propòsit molt ampli caldria concretar una mica més, jo t'aconsello començar per:
  1. Cuidar la meva salut: els metges de capçalera ens recomanen que una persona sana hauria d'anar una vegada a l'any a fer-se una revisió general i així poder prevenir i detectar les malalties el més aviat possible i iniciar el tractament i el seguiment que ens indiquin.
  2. Perquè els teus propòsits arribin a bon port tingues en compte el següent:

    • No persegueixis el que no necessites sinó que comença per satisfer les necessitats que ja tens. 
    • Escull-ne pocs i limita't a ells.
    • Defineix cada objectiu clarament per poder valorar els progressos.
    • Enumera els beneficis que esperes aconseguir.
    • Reserva temps (i recursos) per cada propòsit.
    • Tingues-los sempre presents (no te'n oblidis).
    • Evita fer-los tots alhora, plantejat complir-los un a un i obtindràs més bons resultats.
    Espero que aquesta entrada al bloc et sigui d'ajuda per iniciar i acabar un any nou ple d'èxits! i si vols compartir els teus propòsits o comentaris pots escriure'ls a continuació.
    Et desitjo un bon any nou, invertir en salut val la pena!


    Alimentació Infantil dels 6 als 12 mesos

    $
    0
    0
    INTRODUCCIÓ D'ALIMENTS (Part I)
    L’alimentació del infant comprèn en primer lloc el període de lactància (de quatre a sis mesos) durant el qual l’aliment exclusiu ha de ser la llet materna o, si no és possible, les fórmules preparades per a lactants. Durant el període de transició (de sis a dotze mesos), s’inicia l’alimentació complementària, introduint aliments diferents.
    A continuació trobaràs quan incorporar els nous aliments fins als 11 mesos, és una informació orientativa, ja que, depenent del desenvolupament i característiques del nadó, es podran reorientar els mesos d'incorporació.
    La introducció de nous aliments, diferents de la lactància, comença als 6 mesos (4 si seguim lactància artificial) i seria adequat seguir aquests consells:
    • No introduir més d'un aliment nou el mateix dia/setmana.
    • Començar oferint petites quantitats.
    • Respectar l'apetència del nen o nena.
    • Oferir els aliments en estat natural, no afegir sucre, mel ni sal.

    Calendari d'introducció d'aliments:

    • Cereals sense gluten als 6 mesos
    • Fruita en suc natural, compota i triturada als 6 mesos (Atenció! per les fruites vermelles esperarem)
    • Verdura en purés als 6 mesos (evitar les verdures flatulentes i les riques en nitrats)
    • Oli d'oliva verge cru als 6 mesos
    • Carn blanques o vermelles magres als 7 mesos
    • Cereals amb gluten als 7 mesos
    • Sèmoles de pasta o arròs als 8 mesos
    • Pa i galetes als 8 mesos
    • Peix magre blanc als 9 mesos
    • Iogurt natural sense sucre als 10 mesos
    • Rovell d’ou als 10 mesos (la clara l’introduirem a l’any)
    • Llegums en purés fins passats pel passa purés als 10 mesos
    • Tomàquet cuit sense pell ni llavors als 10 mesos
    • Pasta fina i arròs als 10 mesos
    L’edat infantil és el període de la vida on es comencen a establir els hàbits alimentaris que persistiran en l’adult per aquest motiu caldria que:
    • A partir dels 10 mesos comencem a oferir els alimentsaixafats o tallats a trossets petits.
    • També a partir dels 10 mesos hem de deixar que el nen mengi sol i ho faci amb els dits
    Totes aquestes indicacions seran sotmeses al consens dels professional sanitaris que segueixen l’evolució del infant (Dietista-Nutricionista, Infermeria, Pediatria)


    Fonts:
    L’alimentació de la mare i dels nens petits. CESNID . Ed. Pòrtic, 2001
    Recomanacions per a l’alimentació en la primera infància (de 0 a 3 anys) de la Generalitat de Catalunya. 2009
    L’Alimentació d’1 als 3 anys. Guia per escoles, pares i educadors. 2009

    DIABETIS (Part I)

    $
    0
    0
    Després de veure i llegir a twitter una “persona” fent promoció d'un llibre que curava la Diabetis us volia presentar aquesta malaltia perquè entengueu com d'indignada hem vaig sentir quan aquella “persona” feia aquella afirmació tan errònia.

    Què és la diabetis?
    La diabetis és una malaltia crònica que apareix quan el pàncrees no produeix insulina suficient o quan l'organisme no utilitza eficaçment la insulina que produeix. La insulina és una hormona que regula el sucre a la sang. L'efecte de la diabetis no controlada és la hiperglucèmia (augment del sucre a la sang), que amb el temps danya greument molts òrgans i sistemes, especialment els nervis i els vasos sanguinis.
    Tipus de diabetis:
    • Diabetis tipus 1: (insulinodependent, juvenil o de la infància) es caracteritza per una producció deficient d'insulina i requereix l'administració diària d'aquesta hormona. Es desconeix encara la causa de la diabetis de tipus 1, i no es pot prevenir amb els coneixements actual. Els seus símptomes consisteixen, entre d'altres, en excreció excessiva d'orina (poliúria), set (polidípsia), fam constant (polifàgia), pèrdua de pes, trastorns visuals i cansament.
    • Diabetis tipus 2: (no insulinodependent o de l'edat adulta, però en l'actualitat també s'està manifestant en nens) es deu a una utilització ineficaç de la insulina. Aquest tipus representa el 90% dels casos mundials i es deu en gran mesura a un pes corporal excessiu i a la inactivitat física. Els símptomes poden ser similars als de la diabetis de tipus 1, però sovint menys intensos. En conseqüència, la malaltia es pot diagnosticar quan ja té anys d'evolució i han aparegut complicacions.
    • Diabetis gestacional: estat hiperglicèmic que apareix o es detecta per primera vegada durant l'embaràs. Els símptomes són similars als de la diabetis tipus 2, però se sol diagnosticar mitjançant les proves prenatals, més que perquè el pacient refereixi símptomes.
    Prevenció, s'ha demostrat que mesures simples relacionades amb l'estil de vida són eficaces per prevenir la diabetis tipus 2 i/o retardar la seva aparició, no per curar:
    Dades i xifres:
    • A Catalunya, el nombre estimat de persones amb diabetis està al voltant de 500.000 (prevalença del 8 %), segons la Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) 2011.
    • Cada any es registren entre 250 i 270 nous casos de diabetis de tipus 1 en menors de 30 anys.
    • La diabetis tipus 2 és cada cop més freqüent, tant és així que constituirà una de les epidèmies del segles XXI
    Tens dubtes? Pots saber si pateixes aquesta malaltia amb una anàlisi de sang. 
    Inverteix en salut!

    L'ALL

    $
    0
    0
    Tornen els Aliments de Temporada gràcies a la col·laboració amb el bloc http://cuinescuina.blogspot.com/ de la Marga Pradas, aquesta vegada ens hem posat d'acord en parlar de:

    L’all (Allium sativumés una planta d’arrel bulbosa. Units en forma de cabeçaté forma arrodonida i conté 12 o 15 grans superposats de color groguenc, coberts per una capa grisenca o violàcia que, en treure-la, desprèn una aroma penetrant.
    L'all és un condiment per als àpats però, durant anys, s'ha utilitzat com una medicina per a diverses malalties i problemes. Alguns d'aquests usos com a medicina estan recolzats per la ciència però amb poca evidència o amb estudis poc acurats. L’ingredient actiu i la font de l'olor distintiu de l’all és l’aliina, molt inestable. Alguns productes sense olor, amb poca quantitat d’aliina tenen menys eficàcia.
    RECOMANACIONS:
    • Convé triar, els alls de millor qualitat són els que tenen les cabeces fermes, petites, compactes i pesades, sense brots i amb un embolcall sec.
    • Per evitar la pèrdua de propietats rebutja les cabeces amb floridures, humides o que han començat a grillar.
    • A l'hora de conservar-los a casa, els alls s'han de mantenir en un lloc sec, fresc i ben ventilat. Es poden penjar fins a 6 mesos o si s'opta per separar les dents, es poden conservar sense pelar en un pot amb forats o pelats en un pot de vidre a la nevera amb oli d'oliva.
    • També es poden congelar aproximadament 2 mesos, si prèviament es separa la pell exterior, encara que perden les seves propietats.
    CONSUM:
    • Els alls que es planten a finals de tardor o principis d'hivern es recol·lecten als vuit mesos (de juny a agost). Els alls plantats a la primavera només requereixen quatre mesos. Això permet la presència d'alls en els mercats durant tot l'any.
    • L'all com a condiment es pot consumir a totes hores i pot fer-ho tothom, excepte aquelles persones que tinguin malalties de la pell, els nadons i els malalts de l’estómac.
    • L’all cru és fort de gust, raó per la qual cal emprar-lo amb discreció a la cuina, si el cuinem disminuïm aquesta fortor.
    • Es consumeix molt en amanides i esbocinat o sencer en plats de carn, de peix o d’aviram, i en sopes, estofats i plats de verdura.
    • En la cuina italiana, i també en la francesa, una combinació fonamental és l’all i julivert! I a la nostra terra, quantes preparacions i plats coneixes que portin all?
    PROPIETATS DIETÈTIQUES I NUTRICIONALS:
    • Els alls estan formats principalment per aigua i hidrats de carboni, destaca el seu contingut en vitamina C i algunes del tipus B, com B1 i B3, potassi, calci, fòsfor i magnesi. Però l’all és un condiment en la nostra alimentació per tant la quantitat d'all que es pren és tan petita que és insignificant l'aportació de nutrients a través del seu consum.
    Composició 100g d’all
    Energia
    139 kcal
    Hidrats de Carboni
    33 g
    Proteïna
    6,4 g
    Greix
    0,5 g
    Fibra
    1,7 g
    Vitamina C
    31 mg
    Potassi
    401 mg
    Sodi
    17 mg

    ALTRES PROPIETATS I EFECTES:
    L’all s’ha utilitzat durant molt anys com a medicament natural a continuació segons la Natural Medicines Comprehensive Database (La Base Exhaustiva de Dades de Medicaments Naturals) tens alguns dels problemes i situacions que es poden tractar amb all classificats segons l’eficàcia demostrada.
    L’all és possiblement eficaç per:
    • Disminuir lleugerament la pressió arterial, però recorda que si et mediques per a la hipertensió no has de deixar de prendre’t la medicació, consulta sempre al teu metge.
    • Alentir l’"enduriment de les artèries" produït per l’envelliment.
    • L’all com a condiment sembla reduir el risc de desenvolupar certs càncers, tot i que un aliment sol no té aquest efecte si no es troba en el conjunt d’una alimentació saludable.
    L’all és possiblement ineficaç per:
    • La diabetis. El consum d’all no sembla tenir cap efecte en el sucre.
    • El tractament d'una infecció produïda pel bacteri Helicobacter Pylori que pot causar úlceres a l'estómac i el duodè.
    • El colesterol elevat i els triglicèrids.
    • El càncer de mama o de pulmó.
    • El dolor de cames en caminar a causa de mala circulació perifèrica.
    • I d’altres...

    Dia Mundial Contra el Càncer

    $
    0
    0

    El 4 de febrer és el Dia Mundial Contra el Cànceri aquest any 2013, la Unió Internacional Contra el Càncer ha decidit trencar falsos mites que podem sentir i trobar al voltant d'aquesta malaltia.
    Des d'aquest humil espai a la xarxa crec convenient trencar els següents mites que es relacionen amb l’alimentació:
    • Els microones causa càncer.FALS:Fins avui cap estudi científic ha demostrat que això sigui cert. En el cas de l'estil de vida si que hi ha una relació directa amb els hàbits poc saludables (fumar, beure, menjar de manera desequilibrada i fer menys exercici físic), la qual cosa sí que comporta un augment del risc de patir càncer.
    • Les herbes medicinals curen el càncer. FALS:Les herbes medicinals poden ajudar a portar millor la malaltia, però s'han d'acompanyar del tractament mèdic. Per curar el càncer és imprescindible seguir el tractament indicat, que és el que ha demostrat evidència científica. Si es pren alguna herba medicinal és important comentar-ho a l’especialista en oncologia ja que pot interaccionar amb alguns tractaments com és el cas de la quimioteràpia.


    Actualment es desconeix exactament per què una persona desenvolupa càncer i una altra no. La recerca científica mostra que algunsfactors de risc incrementen les possibilitats de desenvolupar càncer. Els més rellevants són els següents (cal recordar que tenir un o més d'aquests factors de risc no implica necessàriament que es desenvolupi càncer):
    • L’envelliment: La majoria de càncers es produeixen en persones majors de 65 anys.
    • Història familiar amb càncer: La majoria de càncers es desenvolupen per canvis (mutacions) en els gens. Que el càncer sigui un malaltia genètica no vol dir que tots els càncers siguin hereditaris, només ho són un 5-10%.
    • Tabac: El consum habitual del tabac així com l’exposició continuada al fum ambiental del tabac augmenten el risc de desenvolupar càncer.
    • Alcohol: El consum diari de més de dues unitats al dia en els homes i més d'una en les dones pot incrementar el risc de desenvolupar alguns tipus de càncer.
    • Exposició solar i/o també a llums per a bronzejar: sense cap tipus de protecció cutània poden produir l’envelliment prematur de la pell i causar lesions que podrien conduir a un càncer de pell.
    • Dieta inadequada, baixa activitat física, sobrepès: Les persones que porten una dieta pobra en fruites i vegetals i amb excés de greix d'origen animal, amb una activitat física insuficient o bé pateixen sobrepès, tenen un risc més elevat de desenvolupar càncer.
    • Virus i bacteris: com el del papil·loma, de l’hepatitis B o C, el virus que causa la sida o Helicobàcter pylori.
    • Hormones: poden augmentar el risc de desenvolupar càncer de mama, problemes cardíacs o embòlies.
    • Productes químics o altres substàncies: si no prenem les mesures de seguretat adequades tenim més risc de desenvolupar càncer.
    • Radiacions ionitzants:N’hi ha de dos tipus la radiació de baixa taxa de dosis (radiografies)i la radiació d'alta taxa de dosis (radioteràpia).
    CODI EUROPEU CONTRA EL CÀNCER:Alguns càncers es poden evitar i la salut en general pot millorar si s’adopten hàbits de vida saludables.
    • No fumeu
    • Eviteu l'excés de pes
    • Feu activitat física regular
    • Consumiu diàriament fruites i verdures
    • Si consumiu alcohol, feu-ho moderadament
    • Eviteu l'exposició excessiva al sol
    • Respecteu estrictament les normes i les mesures preventives i de seguretat en relació amb l'exposició a substàncies cancerígenes
    • Seguiu els programes de detecció precoç
    • Participeu en els programes de vacunació dels virus que es relacionen amb el càncer

    Invertir en salut, val la pena!


    Viewing all 255 articles
    Browse latest View live